suborn

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /suˈβorn/
• Rimes: -oɾn
• Etimologia: De subornar, segle XVII.

Nom

suborn m. ‎(plural suborns)

1. Acció d’oferir o d’acceptar una recompensa a canvi d'un tracte de favor il·legítim.

   «No sabem amb certesa si el senyor Pau s'apropia dels diners que recapta, encara que segurament n'és capaç, ja que accepta el suborn de don Gil per informar-lo sobre l'hostaler Cosme» (Manuel Angelon, Teatre romàntic, 2000)

Sinònims

• subornació, subornament

Compostos i expressions

• suborn de funcionari

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Bestechung ^(de) f.
• Anglès: bribery ^(en)
• Castellà: soborno ^(es) m.
• Francès: subornation ^(fr) f.
• Italià: subornazione ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·born (2)
• Heterograma de 6 lletres (bnorsu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB