suadeo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊˈaː.dɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *su̯ād- («suavitzar»).

Verb

suādeō ‎(1a present^?), suādēs ‎(2a present), suādēre ‎(infinitiu), suāsī ‎(perfet), suāsum ‎(supí)

1. aconsellar, jo aconsello

Derivats

cōnsuādeō dissuādeō persuādeō suādēla suādenter

suādibilis suādus suāsiō suāsor

suāsōria suāsōrius suāsum suāsus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1040