specio

Llatí

• Pronúncia: /ˈspɛ.kɪ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoidoeuropea speḱ-, que va formar termes cognats en el grec antic σκέπτομαι ‎(sképtomai) i en altres llengües com el sànscrit पश्यति ‎(páśyati).

Verb

speciō ‎(1a present^?), specis ‎(2a present), specere ‎(infinitiu), spexī ‎(perfet), spectum ‎(supí)

1. observar, jo observo

Derivats

adspiciō cōnspiciō dēspiciō dispiciō inspiciō

perspiciō prōspiciō respiciō speciēs specillum

specimen spectō suspiciō