somort

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈmɔrt/
	balear /soˈmɔɾt/, /suˈmɔrt/
Occidental:	/soˈmɔɾt/

• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: Del llatí submortuus ‎(‘amb poca vida’).

Adjectiu

somort m. ‎(femení somorta, plural masculí somorts, plural femení somortes)

1. Mancat de força i de sonoritat, gairebé imperceptible.

   Em declaro vençut. Els anys que em resten / els viuré en somort (Miquel Martí i Pol, La pell del violí)

2. Dolor feble però continu.

Sinònims

• esmorteït, defallit

Traduccions

Traduccions

• Alemany: kraftlos ^(de), dumpf ^(de)
• Anglès: dull ^(en)
• Castellà: mortecino ^(es)
• Francès: terne ^(fr)
• Italià: sordo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·mort (2)
• Anagrames: mostro, motors, tormos

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot