solut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈlut/, occidental /soˈlut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí solūtus, participi del verb solere

Nom

solut m. ‎(plural soluts)

1. En una solució química, component minoritari o que, inicialment, es troba en un estat d'agregació diferent del de la dissolució final.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: solute ^(en)
• Castellà: soluto ^(es) m.
• Coreà: 용질 ^(ko) ‎(yongjil)
• Finès: liuotettava aine ^(fi)
• Francès: soluté ^(fr) m.
• Hongarès: oldott anyag ^(hu)
• Italià: soluto ^(it)
• Neerlandès: opgeloste stof ^(nl)
• Occità: solut ^(oc) m.
• Portuguès: soluto ^(pt) m.
• Tagal: nilusaw ^(tl)
• Turc: çözünen ^(tr)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·lut (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot