solteu

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /suɫˈtɛw/
balear /soɫˈtəw/, /suɫˈtɛw/
Occidental:  /soɫˈtew/

Verb[modifica]

solteu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de soltar
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb soltar
  3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb soltar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sol·teu (2)
  • Heterograma de 6 lletres (elostu)