senar
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /səˈna/ Occidental: nord-occidental /seˈna/, valencià /seˈnaɾ/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfons: sanar, sanà
- Etimologia: D’un preromà sense paral·lels coneguts, originalment «no doblat, senzill, únic», usat en oposició a «doble, parell», segle XIII. Reconstruït en protoromanç *senaro/*senari, del protoindoeuropeu *seno-rós/*sene-rós («en nombre simple, individual»), adjectivació de *sen-/*sem- («únic, u»), l’arrel del llatí singulī i simplex.
Adjectiu
[modifica]senar inv. (plural senars o senassos)
- Referit a un nombre enter, que no es pot dividir per dos.
- (antic, balear) No doblat.
- «Tenen aletes parells (ventrals i pectorals) i aletes senars (caudal, anal i dos dorsals).» (Xavier Mas Ferrà, La biodiversitat marina d'Eivissa, 2017)