senar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/səˈna/
Occidental:	nord-occidental /seˈna/, valencià /seˈnaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: sanar, sanà
• Etimologia: D’origen incert, segle XIII, probablement d’una arrel preromana *sen- ‎(«senzill»).

Adjectiu

senar inv. ‎(plural senars)

1. Referit a un nombre, que és enter que no és el zero ni tampoc és parell.

Sinònims

• Nombre: imparell

Antònims

• Nombre: parell

Traduccions

Traduccions

• Anglès: odd ^(en)
• Castellà: impar ^(es), non ^(es)
• Italià: dispari ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: se·nar (2)
• Anagrames: arnes, arnès, arnés, ranes ^(revers), seran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB