sarrussòfon

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sə.ruˈsɔ.fun/
	balear /sə.ruˈsɔ.fon/, /sə.ruˈsɔ.fun/
Occidental:	/sa.ruˈsɔ.fon/

• Rimes: -ɔfon
• Etimologia: Del francès sarrussophone a partir de Pierre-Auguste Sarrus, mestre d'una banda militar parisenca, inventor de l'instrument l'any 1856; format a partir del cognom de l'inventor Sarrus i el sufix -fon, amb l'accent dislocat (sarrussofon).

Nom

sarrussòfon m. ‎(plural sarrussòfons)

1. Instrument aeròfon de metall, de tub cònic i doble llengüeta.

Variants

• sarrusòfon

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sarrusophone ^(en)
• Castellà: sarrusófono ^(es)
• Francès: sarrussophone ^(fr)
• Italià: sarrusofono ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: sar·rus·sò·fon (4)
• Anagrama: sarrusòfons

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• sarrussòfon. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.