sarraí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sə.rəˈi/, occidental /sa.raˈi/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí sarracenus, del grec antic Σαρακηνός ‎(Sarakēnós), segle XIV.

Adjectiu

sarraí m. ‎(femení sarraïna, plural masculí sarraïns, plural femení sarraïnes)

1. Membre d'una tribu nòmada del Sinaí diferent dels àrabs.
2. musulmà

Traduccions

Traduccions

• Alemany: sarazenisch ^(de)
• Anglès: Saracen ^(en)
• Castellà: sarraceno ^(es)
• Francès: sarrasin ^(fr)
• Italià: saraceno ^(it)

Nom

sarraí m. ‎(plural sarraïns, femení sarraïna)

1. musulmà

   del carrer de l'Hostal d'En Sol a la plaça d'Antoni López, i s'havia anomenat a partir del segle IX «dels Sarraïns», per haver-se permès que s'establissin al seu entorn una colla de sarraïns que s'havien compromès a no fer armes contra els cristians

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Sarazene ^(de)
• Anglès: Saracen ^(en)
• Castellà: sarraceno ^(es)
• Francès: Sarrasin ^(fr)
• Italià: saraceno ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: sar·ra·í (3)
• Anagrames: arrais, arrasi, arrasí, arriàs, Sarrià, sàrria

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB