sagristà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sə.ɣɾisˈta/, occidental /sa.ɣɾisˈta/
• Rimes: -a
• Etimologia: Del llatí medieval sacristānus, del tardà sacrista, de sacrum ‎(«sagrat»), segle XIII. Doblet del cultisme sacristà, sacrista i de l’antic sagrista.

Nom

sagristà m. ‎(plural sagristans, femení sagristana)

1. Persona a càrrec de la sagristia i de tenir cura d'una església.

Variants

• sacristà (dialectal), escolà, escolà major (mallorquí)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Küster ^(de) m.
• Anglès: sacristan ^(en), sexton ^(en)
• Castellà: sacristán ^(es) m.
• Esperanto: sakristiisto ^(eo)
• Francès: sacristain ^(fr) m.
• Italià: sagrestano ^(it) m., sacrestano ^(it) m.
• Polonès: zakrystian ^(pl) m.
• Portuguès: sacristão ^(pt) m.
• Rus: ки́стер ^(ru) m. ‎(kíster)

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·gris·tà (3)
• Anagrama: agrisats

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català