rovira

Potser volíeu: Rovira

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈβi.ɾə/
	balear /roˈvi.ɾə/, /ruˈvi.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /roˈβi.ɾa/
	valencià /roˈvi.ɾa/, /roˈβi.ɾa/

• Rimes: -iɾa
• Etimologia: Del llatí vulgar *roberea ‎(‘roureda’), de roborea, femení de l’adjectiu rōboreus ‎(‘de roure’), de rōber ‎(‘roure’), segle X.

Nom

rovira f. ‎(plural rovires)

1. (antic, central, septentrional) roureda

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·vi·ra (3)
• Anagrames: avorrí, ovirar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB