roquet

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ruˈkɛt/, balear /roˈcət/, /ruˈkɛt/
Occidental: /roˈket/
  • Rimes: -ɛt
  • Homòfon: ruquet ‎(diminutiu de ruc)
  • Etimologia: Del germànic *rok ‎(«gec») i el sufix -et.

Nom[modifica]

roquet m. ‎(plural roquets)

  1. Sobrepellís amb mànegues ajustades o amples en punta.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ro·quet (2)
  • Anagrama: torque

Vegeu també[modifica]