roquet

Català

• Pronúncia: oriental /ruˈkɛt/, occidental /roˈket/
• Homòfon: ruquet ‎(diminutiu de ruc)
• Etimologia: De roc i el sufix -et.

Nom

ro·quet m. ‎(plural roquets)

1. Sobrepellís amb mànegues ajustades o amples en punta.

Traduccions

    Sobrepellís

Alemany: Rochett (de) Anglès: rochet (en) Asturià: roquete (ast) Castellà: roquete (es), giraldete (es) (roquet sense mànigues) Coreà: 소백의 (ko) Francès: rochet (fr) Ido: rocheto (io) Italià: rocchetto (it)

Kazakh: роше (kk) ‎(roşe/roixe) Llatí: supparus (la) Neerlandès: rochet (nl) Polonès: rokieta (pl) Rus: роше (ru) ‎(roixe) Suec: rochett (sv) Txec: rocheta (cs) Ucraïnès: рочетто (uk) ‎(rotxetto)

Referències

• Roquet a la Viquipèdia
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 521.
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot