roquet

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ruˈkɛt/, balear /roˈcət/, /ruˈkɛt/

Occidental: /roˈket/

• Rimes: -ɛt
• Homòfon: ruquet ‎(diminutiu de ruc)
• Etimologia: Del germànic *rok ‎(«gec») i el sufix -et.
• Anagrama: torque

Nom

ro·quet m. ‎(plural roquets)

1. Sobrepellís amb mànegues ajustades o amples en punta.

Traduccions

Sobrepellís

• Alemany: Rochett ^(de)
• Anglès: rochet ^(en)
• Asturià: roquete ^(ast)
• Castellà: roquete ^(es), giraldete ^(es) (roquet sense mànigues)
• Coreà: 소백의 ^(ko)
• Francès: rochet ^(fr)
• Ido: rocheto ^(io)
• Italià: rocchetto ^(it)

• Kazakh: роше ^(kk) ‎(roşe/roixe)
• Llatí: supparus ^(la)
• Neerlandès: rochet ^(nl)
• Polonès: rokieta ^(pl)
• Rus: роше ^(ru) ‎(roixe)
• Suec: rochett ^(sv)
• Txec: rocheta ^(cs)
• Ucraïnès: рочетто ^(uk) ‎(rotxetto)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 521.