Vés al contingut

rebec

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /rəˈβɛk/, occidental /reˈbɛk/
  • Rimes: -ɛk
  • Homòfon: rabec
  • Etimologia: D'origen incert, segle XX.

Adjectiu

[modifica]

rebec m. ‎(femení rebeca, plural masculí rebecs, plural femení rebeques)

  1. Dit d'una persona, normalment un nen o adolescent, que té un caràcter rebel, de mal geni, difícil de controlar, etc.

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·bec (2)
  • Anagrama: crebe

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈɹiːbɛk/, /ˈɹɛbɛk/

rebec ‎(plural rebecs)

  1. rabec

Vegeu també

[modifica]
  • rebec. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /ʁəˈbɛk/

rebec m. ‎(plural rebecs)

  1. rabec

Vegeu també

[modifica]
  • rebec. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].