rebec

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /rəˈβɛk/, balear /rəˈbɛc/, /rəˈbɛk/
Occidental: /reˈβɛk/
  • Rimes: -ɛk
  • Homòfon: rabec
  • Etimologia: D'origen incert, segle XX.

Adjectiu[modifica]

re·bec m. ‎(femení rebeca, plural masculí rebecs, plural femení rebeques)

  1. Dit d'una persona, normalment un nen o adolescent, que té un caràcter rebel, de mal geni, difícil de controlar, etc.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

rebec ‎(plural rebecs)

  1. rabec

Vegeu també[modifica]

  • rebec. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

rebec m. ‎(plural rebecs)

  1. rabec

Vegeu també[modifica]

  • rebec. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].