rèprobe

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈrɛ.pɾu.βə/
	balear /ˈrɛ.pɾo.bə/, /ˈrɛ.pɾu.bə/
Occidental:	/ˈrɛ.pɾo.be/

• Etimologia: Del llatí reprŏbus, segle XIX.

Nom

rèprobe m. ‎(plural rèprobes, femení rèproba)

1. Persona que ha estat reprobada per Déu.

Adjectiu

rèprobe m. ‎(femení rèproba, plural invariable rèprobes)

1. Dit d'una persona que ha estat reprovada per Déu.
2. Persona malvada.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: rè·pro·be (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB