qin
Català
[modifica]
- Etimologia: Del xinès mandarí 琴 (qín, «cordòfon»).
Nom
[modifica]qin m. (plural qins)
- Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular, d'uns 125 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, amb un extrem més estret que l'altre i amb la taula harmònica lleugerament corbada, generalment amb set cordes de diferent gruix separades de la taula amb dos ponts fixos, que es toca en posició horitzontal.
Notes
[modifica]El qin ha representat històricament la imatge de la cultura i la música xineses. Afinat en la gamma pentatònica, l'intèrpret en selecciona els sons per mitjà d'una celleta mòbil que desplaça al llarg de les cordes amb la mà lliure.
Sinònims
[modifica]- guqin (estrangerisme xinès)
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: 1
Vegeu també
[modifica]- qin. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
Anglès
[modifica]Nom
[modifica]qin (plural qins)
Sinònims
[modifica]Vegeu també
[modifica]- qin. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈkin/, meridional \ˈkiŋ\
- Americà: alt /ˈkin/, baix \ˈkiŋ\, austral /ˈkin/
- Rimes: -in
Nom
[modifica]qin m. (plural qins)
Sinònims
[modifica]Vegeu també
[modifica]- qin. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].
Francès
[modifica]Nom
[modifica]qin m. (plural qins)
Sinònims
[modifica]Vegeu també
[modifica]- qin. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].