pulça

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpuɫ.sə/, occidental /ˈpuɫ.sa/
• Etimologia: Del català antic pulça, del llatí pūlex.

Nom

pulça f. ‎(plural pulces)

1. (antic, ribagorçà, pallarès) puça

Miscel·lània

• Síl·labes: pul·ça (2)

Català antic

• Etimologia: Del plural pulces, del llatí pūlicēs, plural de pūlex.

Nom

pulça f. ‎(plural pulces)

1. puça

   «Quan serem resuscitats, veus que estarem ferms; car ara, si fem oració, una pulça nos destorba.»

   Sant Vicent Ferrer, Sermons, VI, 1410.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL