procliu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈkɫiw/
	balear /pɾoˈkɫiw/, /pɾuˈkɫiw/
Occidental:	/pɾoˈkɫiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí proclīvis.

Adjectiu

procliu inv. ‎(plural proclius)

1. Que té una determinada tendència.

   Aquest historiador, amic de Napoleó, es mostrava procliu a enaltir totes les decisions de l'emperador.

Sinònims

• propens, inclinat, favorable, predisposat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: prone ^(en)
• Castellà: proclive ^(es)
• Francès: enclin ^(fr)
• Italià: proclive ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·cliu (2)
• Heterograma de 7 lletres (cilopru)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot