procònsol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈkɔn.suɫ/
	balear /pɾoˈkɔn.soɫ/, /pɾuˈkɔn.suɫ/
Occidental:	/pɾoˈkɔn.soɫ/

• Etimologia: Del llatí prōcōnsul.

Nom

procònsol m. ‎(plural procònsols)

1. A l'antiga Roma, persona que actuava com a governador provincial en nom dels cònsols i com a comandant militar.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: proconsul ^(en)
• Castellà: procónsul ^(es)
• Eslovac: prokonzul ^(sk) m.
• Esperanto: prokonsulo ^(eo)
• Francès: proconsul ^(fr)
• Italià: proconsole ^(it)
• Llatí: proconsul ^(la) m.
• Polonès: prokonsul ^(pl) m.
• Portuguès: procônsul ^(pt) m.
• Rus: проко́нсул ^(ru) m. ‎(prokónsul)

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·còn·sol (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC