prevere

Potser volíeu: preveré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾəˈβe.ɾə/, balear /pɾəˈve.ɾə/
Occidental:	/pɾeˈβe.ɾe/, /pɾeˈve.ɾe/

• Rimes: -eɾe
• Etimologia: Del llatí vulgar prebytĕru, procedent del grec πρεσβύτερος ‎(presbýteros, «el més vell»), derivat de πρέσβυς ‎(présbys, «persona d'edat avançada»).

Nom

prevere m. ‎(plural preveres)

1. Sacerdot o cristià que ha rebut el presbiterat.

Arcaismes

preuera, prebere

Sinònims

• capellà, clergue, eclesiàstic, religiós, sacerdot

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Presbyter ^(de)
• Anglès: presbyter ^(en)
• Castellà: presbítero ^(es)
• Francès: prêtre ^(fr), presbytérien ^(fr)
• Italià: presbitero ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·ve·re (3)

Vegeu també

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DCVB