polígon

Català

• Etimologia: Del prefix poli- i el sufix -gon.

Nom

polígon m. ‎(plural polígons)

1. Figura geomètrica plana i tancada formada per un nombre limitat de segments lineals. Cada un d'aquests segments és un costat, i cada un dels punts on s'uneixen dos costats és un vèrtex. Sovint, el terme polígon també s'utilitza per descriure l'àrea compresa dins de la figura, o la unió de la figura i l'àrea.

Compostos i expressions

• polígon regular: polígon amb tots els seus costats i angles iguals.

Traduccions

Figura geomètrica

• Alemany: Polygon ^(de)
• Anglès: polygon ^(en)

• Castellà: polígono ^(es)
• Francès: polygone ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: po·lí·gon (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot