pocapena

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˌpɔ.kəˈpɛ.nə/, occidental /ˌpɔ.kaˈpe.na/
• Rimes: -ɛna
• Etimologia: De poc i pena, segle XIX.

Nom

pocapena m. f. ‎(plural pocapenes)

1. Persona desvergonyida.

   «¡No 'm miris pas, poca pena! ¡no 'm miris ó d' un pinyach!.» (Lleó Fontova, La pór guarda la vinya, 1866)

Traduccions

 pocavergonya — vegeu pocavergonya

Adjectiu

pocapena inv. ‎(plural pocapenes)

1. Dit d'una persona desvergonyida.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: po·ca·pe·na (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB