Vés al contingut

pinguïn

De Viccionari

Neerlandès

[modifica]
Schlegels pinguïn (Eudyptes schlegeli).
  • Pronúncia: /ˈpɪŋwɪn/
  • Etimologia: Documentat ja el 1595 en la forma pinguijn, manlleu de l'anglès penguin (abans pengwin), originàriament nom del gavot gegant o pingüí boreal (Pinguinus impennis), que al seu torn havia estat manllevat al gaŀlès pen gwyn ‎(«cap blanc») i que s'aplicà, per analogia, a les espècies de l'hemisferi sud. Una proposta etimològica alternativa vol veure l'origen d'aquest mot en el llatí pinguis ‎(«greix»).

pinguïn m. ‎(plural pinguïns, diminutiu pinguïntje / pinguïnnetje)

  1. (ornitologia) pingüí, nom genèric dels ocells no voladors de la família dels esfeníscids (Spheniscidae)
    Schlegels pinguïnpingüí de Schlegel (Eudyptes schlegeli)
  2. (ornitologia) (especialment en plural pinguïns) esfeníscid

Derivats

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Vegeu també

[modifica]