pinguïn

Neerlandès

Schlegels pinguïn (Eudyptes schlegeli).

• Pronúncia: /ˈpɪŋwɪn/ ^ⓘ
• Etimologia: Documentat ja el 1595 en la forma pinguijn, manlleu de l'anglès penguin (abans pengwin), originàriament nom del gavot gegant o pingüí boreal (Pinguinus impennis), que al seu torn havia estat manllevat al gaŀlès pen gwyn ‎(«cap blanc») i que s'aplicà, per analogia, a les espècies de l'hemisferi sud. Una proposta etimològica alternativa vol veure l'origen d'aquest mot en el llatí pinguis ‎(«greix»).

Nom

pinguïn m. ‎(plural pinguïns, diminutiu pinguïntje / pinguïnnetje)

1. (ornitologia) pingüí, nom genèric dels ocells no voladors de la família dels esfeníscids (Spheniscidae)

   Schlegels pinguïn ― pingüí de Schlegel (Eudyptes schlegeli)

2. (ornitologia) (especialment en plural pinguïns) esfeníscid

Derivats

• adeliepinguïn
• dwergpinguïn
• ezelspinguïn
• fjordlandkuifpinguïn
• galápagospinguïn
• geelkuifpinguïn
• geeloogpinguïn
• humboldtpinguïn
• keizerspinguïn
• koningspinguïn
• kuifpinguïn
• macaronipinguïn
• magelhaenpinguïn
• rotspinguïn
• snareskuifpinguïn
• stormbandpinguïn
• witvleugelpinguïn
• zwartvoetpinguïn

Sinònims

• vetgans

Vegeu també

• Per a la discussió etimològica del mot, consulteu l'entrada pinguïn a l'Etymologiebank.nl.
• Article corresponent a la Viquipèdia en neerlandès.
• Article corresponent a Viquiespècies.