pinçar

Català

pinçar trans.

Agafar amb pinces o a la manera d’unes pinces.
«Volia ensumar-lo i amb les potes del davant, intrigat per aquella cosa vermella que es movia, mirava d'agafar-lo, però el llamàntol, tip d'aquell joc, el va pinçar amb força mentre s'escapolia per una escletxa ...» (Maite L. Farell, Ruella, 2020)
Col·locar dos dits sobre un element d'una pantalla tàctil i acostar-los entre si.
Pinçar és el gest per minimitzar la visualització.

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	pinçar			haver pinçat
gerundi	pinçant			havent pinçat
participi	pinçat, pinçada, pinçats, pinçades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pinço	pinces	pinça	pincem	pinceu	pincen
	pince						val
	pinci						sept
	pinç				pinçau		alg
imperfet	pinçava	pinçaves	pinçava	pinçàvem	pinçàveu	pinçaven
passat simple	pincí	pinçares	pinçà	pinçàrem	pinçàreu	pinçaren
futur	pinçaré	pinçaràs	pinçarà	pinçarem	pinçareu	pinçaran
condicional	pinçaria	pinçaries	pinçaria	pinçaríem	pinçaríeu	pinçarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pinci	pincis	pinci	pincem	pinceu	pincin
present	pince	pinces	pince			pincen	occ
imperfet	pincés	pincessis	pincés	pincéssim	pincéssiu	pincessin
		pincesses		pincéssem	pincésseu	pincessen
		pinçasses		pinçàssem	pinçàsseu	pinçassen	val (1)
	pinçara	pinçares	pinçara	pinçàrem	pinçàreu	pinçaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	pinça	pinci	pincem	pinceu	pincin
	–				pinçau		alg
	–		pince			pincen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				pinçàvom	pinçavo		centr, n-occ
	pinçavi						sept
	pinçaia	pinçaies	pinçaia	pinçàiem	pinçàieu	pinçaien	n-occ
condicional	pinçariva	pinçarives	pinçariva	pinçarívem	pinçaríveu	pinçariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pinço	pinços	pinço	pinceguem	pincegueu		n-occ
imperfet	pincessi		pincessi				sept, alg
	pincessa						centr, n-occ
	pinceguessa	pinceguesses	pincegués	pinceguéssom	pinceguéssou	pinceguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... pinçat
perfet				havem	haveu		... pinçat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... pinçar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... pinçar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... pinçat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... pinçat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... pinçat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... pinçat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... pinçat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... pinçar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... pinçar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... pinçat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... pinçat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... pinçat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... pinçat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... pinçat

Paradigmes de flexió: pinço, pinça, pincem