percussiu
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /pər.kuˈsiw/, occidental /peɾ.kuˈsiw/
- Rimes: -iw
- Etimologia: De l’arrel de percussió i el sufix -iu per canvi de sufix, probablement calc de l’anglès percussive, segle XX.
Adjectiu[modifica]
percussiu m. (femení percussiva, plural masculí percussius, plural femení percussives)
- Relatiu a la percussió.
- «Fou el principal exponent de la rumba catalana, en la qual predominen els temps ràpids i un so molt percussiu de la guitarra, les palmes i el piano o els bongos.» («Peret», enciclopèdia.cat, Grup Enciclopèdia)
- «Gustavo Pittaluga ens ha donat una obra d'autèntica fibra musical, en la qual empra com a instrumental sonor veu recitant i dos pianos, tractats sovint utilitzant els recursos percussius que el piano té en potència.» (Manuel Valls i Gorina, La música contemporània i el públic, 1967, ISBN 9788429700718)
Sinònims[modifica]
- percutiu (secundari)
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: per·cus·siu (3)
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: ésAdir