parcela

Potser volíeu: parcelá

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /paɾˈθe.la/

Americà: alt /p(a)ɾˈse.la/, baix /paɾˈse.la/

• Rimes: -ela
• Etimologia: Del francès parcelle, del llatí vulgar *particella, diminutiu del llatí pars ‎(«part»).

Nom

parcela f. ‎(plural parcelas)

1. parcel·la

Verb

parcela

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb parcelar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb parcelar

Variants

• [2]: (voseo) parcelá

Miscel·lània

• Síl·labes: par·ce·la (3)
• Anagrames: aplacer, placare, placaré, placear, placera, placerá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre parcela