paradoxa

Català

• Pronúncia: oriental /pə.ɾəˈðɔk.sə/, occidental //pa.ɾaˈðɔk.sa/
• Etimologia: Del llatí paradoxa, derivat del grec παράδοξον ‎(paradoxon, «idea contraria a l'expressada per la majoria»), format per παρα ‎(para, «en oposició») i δοξα ‎(doxa, «opinió»)

Nom

pa·ra·do·xa f. ‎(plural paradoxes)

1. Proposta contrària al sentit comú.
2. Raonament que aparentment implica solucions contradictòries.
3. Forma d'expressió retòrica que presenta una veritat d'una forma aparentment contradictòria.

Traduccions

Traduccions: paradoxa

• Anglès: paradox ^(en)
• Castellà: paradoja ^(es)

• Francès: paradoxe ^(fr)
• Italià: paradosso ^(it)

Vegeu també

• Paradoxa a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot