paradoxa

Català

• Pronúncia:

Oriental: /pə.ɾəˈðɔk.sə/

Occidental: nord-occidental /pa.ɾaˈðɔk.sa/, valencià /pa.ɾaˈðɔk.sa/, /pa.ɾaˈðɔk.sɔ/

• Etimologia: Del llatí paradoxa, de paradoxon, del grec antic παράδοξον ‎(parádoxon, «idea contraria a l'expressada per la majoria»), format per παρα ‎(para, «en oposició») i δοξα ‎(doxa, «opinió»), segle XVII.

Nom

pa·ra·do·xa f. ‎(plural paradoxes)

1. Proposta contrària al sentit comú.
2. Raonament que aparentment implica solucions contradictòries.
3. Forma d'expressió retòrica que presenta una veritat d'una forma aparentment contradictòria.

Traduccions

Traduccions: paradoxa

• Afrikaans: paradoks ^(af)
• Alemany: Paradox ^(de) n.
• Anglès: paradox ^(en)
• Armeni: պարադոքս ^(hy) ‎(paradoks)
• Belarús: парадо́кс ^(be) m. ‎(paradoks)
• Bengalí: হেঁয়ালি ^(bn)
• Búlgar: парадо́кс ^(bg) m.
• Castellà: paradoja ^(es) f.
• Eslovac: paradox ^(sk) m.
• Eslovè: paradoks ^(sl) m.
• Esperanto: paradokso ^(eo)
• Finès: paradoksi ^(fi)
• Francès: paradoxe ^(fr) m.
• Friülà: paradòs ^(fur) m.
• Gallec: paradoxo ^(gl) m.
• Georgià: პარადოქსი ^(ka) ‎(paràdoksi)
• Grec: παραδοξολογία ^(el) f. ‎(paradoxologia)
• Hebreu: פרדוקס‎ ^(he)
• Hindi: असत्याभास ^(hi) m.
• Hongarès: paradoxon ^(hu)
• Indonesi: paradoks ^(id)
• Italià: paradosso ^(it) m.

• Japonès: 逆説 ^(ja)
• Jiddisch: פּאַראַדאָקס‎ ^(yi) m.
• Letó: paradokss ^(lv) m.
• Lituà: paradoksas ^(lt) m.
• Llatí: paradoxum ^(la) n.
• Macedoni: парадо́кс ^(mk) m.
• Neerlandès: paradox ^(nl) m.
• Noruec: paradoks ^(no)
• Occità: paradòxa ^(oc) f.
• Polonès: paradoks ^(pl) m.
• Portuguès: paradoxo ^(pt) m.
• Romanès: paradox ^(ro) n.
• Rus: парадо́кс ^(ru) m. ‎(paradoks)
• Serbocroat: парадокс ^(sh), paradoks ^(sh) m.
• Suec: paradox ^(sv) c.
• Tagal: baligho ^(tl)
• Tai: ปฏิทรรศน์ ^(th)
• Turc: paradoks ^(tr)
• Txec: paradox ^(cs) m.
• Ucraïnès: парадо́кс ^(uk) m. ‎(paradoks)
• Vietnamita: nghịch lý ^(vi)
• Xinès: 悖論 ^(zh) ‎(悖论, bèilùn)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot