paradoxa

Català

• Pronúncia: or.: /pə.ɾəˈðɔk.sə/; occ.: //pa.ɾaˈðɔk.sa/
• Etimologia: Del llatí paradoxa, derivat del grec παράδοξον (paradoxon, «idea contraria a l'expressada per la majoria»), format per παρα (para, «en oposició») i δοξα (doxa, «opinió»)

Nom

pa·ra·do·xa f. (plural paradoxes)

1. Proposta contrària al sentit comú.
2. Raonament que aparentment implica solucions contradictòries.
3. Forma d'expressió retòrica que presenta una veritat d'una forma aparentment contradictòria.

Traduccions

    Traduccions: paradoxa

Anglès: paradox (en) Castellà: paradoja (es)

Francès: paradoxe (fr) Italià: paradosso (it)

Referències

• Paradoxa a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre paradoxa
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre paradoxa
• Per a més informació cerqueu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear