panda

De Viccionari
Potser volíeu: pânda, pândă


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpan.də/, occidental /ˈpan.da/
  • Rimes: -anda
  • Etimologia: Del francès panda, potser del nepalès पान्डा ‎(«panda»).

Nom[modifica]

panda m. ‎(plural pandes)

  1. Mamífer carnívor de la família dels úrsids, de pelatge blanc amb taques negres, que habita a les selves de bambú xineses.
    «Els criadors de Qin Qin, un dels pocs exemplars de panda gegant amb el pèl de color blanc i marró, en comptes de blanc i negre, van començar una campanya mundial per buscar-li una dona i mantenir l'estranya subespècie.» (Redacció de premsa, Diari de Girona (núm. 19.942), 2006.)

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Basc
[modifica]

  • Etimologia: Del francès panda.

Nom[modifica]

panda

  1. panda

Declinació[modifica]


Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Entrada «panda» a l’Elhuyar Hiztegia.


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpan.da/, /ˈpan.daː/

Adjectiu[modifica]

panda

  1. nominatiu femení singular de pandus
  2. nominatiu neutre plural de pandus
  3. vocatiu femení singular de pandus
  4. vocatiu neutre plural de pandus
  5. acusatiu neutre plural de pandus

pandā

  1. ablatiu femení singular de pandus