orenga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾɛŋ.ɡə/
	balear /oˈɾəŋ.ɡə/, /uˈɾɛŋ.ɡə/
Occidental:	/oˈɾeŋ.ɡa/

• Rimes: -ɛŋɡa
• Etimologia: Del llatí orīgănum, segle XIV.

Nom

orenga f. ‎(plural orengues)

1. Planta aromàtica, perenne, de la família de les lamiàcies (Origanum vulgare).
2. (mallorquí) Raonament llarg i impertinent.

Traduccions

Planta de la família de les lamiàcies

• Anglès: oregano ^(en)
• Aragonès: oregano ^(an)
• Asturià: oriéganu ^(ast)
• Basc: oregano ^(eu)
• Castellà: orégano ^(es)
• Esperanto: origano ^(eo)
• Francès: origan ^(fr)
• Gallec: ourego ^(gl)
• Italià: origano ^(it)
• Occità: origan ^(oc)
• Portuguès: orégano ^(pt)
• Romanès: oregano ^(ro)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ren·ga (3)
• Heterograma de 6 lletres (aegnor)
• Anagrames: Agenor, arengo, graneo, onagre, rònega

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB