nomenclàtor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nu.məŋˈkɫa.tur/
	balear /no.məŋˈkɫa.toɾ/, /nu.məŋˈkɫa.tur/
Occidental:	/no.meŋˈkɫa.toɾ/

• Etimologia: Del castellà nomenclátor, segle XIX, del llatí nomenclātor ‎(«apuntador que recordava al seu amo els noms dels qui trobava»).

Nom

nomenclàtor m. ‎(plural nomenclàtors)

1. Llista ordenada de noms d’una disciplina determinada, especialment topònims.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: directory ^(en), gazetteer ^(en)
• Castellà: nomenclátor ^(es) m.
• Francès: répertoire ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: no·men·clà·tor (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC