mirvàreu

Potser volíeu: mirvareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mirˈba.ɾəw/, balear /miɾˈva.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /mirˈβa.ɾew/
	valencià /miɾˈva.ɾew/, /miɾˈβa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

mirvàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de mirvar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mir·và·reu (3)
• Anagrama: mirràveu