miracle

Català

• Pronúncia: oriental /miˈɾa.kɫə/, occidental /miˈɾa.kɫe/
• Rimes: -akle

• Etimologia: Del llatí miraculum ‎(«prodigi»), segle XII, doblet de mirall.

Nom

mi·ra·cle m. ‎(plural miracles)

1. Acte que hom considera sobrenatural i que es realitza en nom de Déu.
2. Cosa que succeeix, que es considera quasi impossible i que en algun sentit és positiva.

   He aprovat les oposicions! És un miracle.

Traduccions

Traduccions: miracle

• Alemany: Wunder ^(de) n.
• Anglès: miracle ^(en)
• Castellà: milagro ^(es) m.
• Eslovac: zázrak ^(sk) m.
• Esperanto: miraklo ^(eo)

• Francès: miracle ^(fr) m.
• Italià: miracolo ^(it) m.
• Polonès: cud ^(pl) m.
• Portuguès: milagre ^(pt) m.
• Rus: чу́до ^(ru) n. ‎(txudo)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot