micaco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /miˈka.ku/, occidental /miˈka.ko/
• Rimes: -ako
• Etimologia: Del japonès 三角 ‎(みっかく, mikkaku, literalment ‘tres pinyols’), de 一角 ‎(いっかく, ikkaku, ‘fruit de pinyol’, literalment ‘un pinyol’). Usat en la zona de Nagasaki on hi havia una comunitat cristiana que comerciava amb les Filipines i fou adoptat per indians catalans.

Nom

micaco m. ‎(plural micacos)

1. (Badalona, Maresme) nespra (fruit del nesprer del Japó)

Derivats

• micaquer

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ca·co (3)
• Anagrama: còmica

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• Verdura i Campeny, Francesc. «Aclariment definitiu del vocable d’origen japonés Micaco». El Sot de l’Aubó, 2004, Núm. 10, p. 4-10 [Consulta: 16-04-2021].