meandre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /meˈandɾə/, occidental /meˈandɾe/
• Etimologia: Del llatí maeander, i aquest del grec Μαίανδρος (Maíandros), riu de l'Àsia Menor, a l'actual Turquia, de curs molt sinuós.

Nom

meandre m. ‎(plural meandres)

1. Corba o sinuositat molt pronunciada d'un curs d'aigua o, per extensió, d'un camí.

Derivats

• meandriforme

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Mäander ^(de)
• Anglès: meander ^(en)
• Castellà: meandro ^(es)
• Francès: méandre ^(fr)

• Gallec: meandro ^(gl) m.
• Italià: meandro ^(it)
• Romanès: meandre ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: me·an·dre (3)
• Anagrames: nedarem, nedàrem, remenda, remendà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot