manifasser

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mə.ni.fəˈse/
Occidental:	nord-occidental /ma.ni.faˈse/, valencià /ma.ni.faˈseɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí *manificium ‎(‘manufactura’) amb influència de facere, del clàssic manificus ‎(literalment ‘fet a mà’), segle XVIII.

Adjectiu

manifasser m. ‎(femení manifassera, plural masculí manifassers, plural femení manifasseres)

1. Entremaliat, bulliciós i de poc profit.
2. Que manifasseja.

Variants

• manifesser

Derivats

• manifassejar, manifasseria

Traduccions

Entremaliat

• Castellà: mequetrefe ^(es) inv., manifacero ^(es) m., entrometido ^(es) m., zarandillo ^(es) m.
• Llatí: ardelio ^(la)

Que manifasseja

• Anglès: meddlesome ^(en)
• Castellà: mangoneador ^(es)
• Francès: touche-à-tout ^(fr)
• Italià: invadante ^(it)

Nom

manifasser m. ‎(plural manifassers, femení manifassera)

1. Qui manifasseja.

Sinònims

• fresseta

Qui manifasseja

• Anglès: meddler ^(en)
• Castellà: mangoneador ^(es) m., metomentodo ^(es) m. f.
• Italià: ficcanaso ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ni·fas·ser (4)
• Anagrames: afermassin, afirmassen

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot