manicorde

Francès

• Pronúncia: /ma.niˈkɔʁd/
• Etimologia: Del llatí tardà monochordon ‎(«monocord»), del grec antic μονόχορδον ‎(monókhordon, «instrument d'una corda»), alterant per influx de manus ‎(«mà»).

Nom

manicorde m. ‎(plural manicordes)

1. manicord

Vegeu també

• manicorde. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].