magarrufa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.ɣəˈru.fə/, occidental /ma.ɣaˈru.fa/
• Rimes: -ufa
• Etimologia: De l’àrab maġrûfa ‎(«engalipada»), segle XIX.

Nom

magarrufa f. ‎(plural magarrufes)

1. (central, balear, tortosí) Manera exagerada i fingida de mostrar afecte.
2. (balear, tortosí) Engany, acció feta de forma amagada.
3. (garrotxí) ganyota

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cajolery ^(en)
• Castellà: marrullería ^(es) f.
• Francès: roublardise ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·gar·ru·fa (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB