mínim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmi.nim/
• Etimologia: Del llatí minimus, segle XV, superlatiu de parvus ‎(«petit»).

Adjectiu

mínim m. ‎(femení mínima, plural masculí mínims, plural femení mínimes)

1. Que assoleix el valor més petit possible.

   Va arribar en el mínim temps que va poder.

2. petitíssim
3. Relatiu o pertanyent a l'ordre religiós fundat per Sant Francesc de Paula.

Antònims

• màxim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: minimum ^(en)
• Castellà: mínimo ^(es) m.

Nom

mínim m. ‎(plural mínims)

1. Valor més petit que pot prendre una magnitud variable.
2. (matemàtiques) Valor que pren una funció en un punt en que aquesta és més petit que en els punts immediatament anteriors i posteriors.
3. Membre de l'ordre religiós fundat per Sant Francesc de Paula.

Compostos i expressions

• com a mínim
• mètode dels mínims quadrats

Derivats

• mínim absolut
• mínim relatiu

Traduccions

Traduccions

• Anglès: minimum ^(en)
• Castellà: mínimo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: mí·nim (2)
• Anagrama: mimin

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC