llingüístic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ʎiŋˈɡwis.tik/
• Rimes: -istik
• Etimologia: Palatalització de lingüístic, segle XIX.

Adjectiu

llingüístic m. ‎(femení llingüística, plural masculí llingüístics, plural femení llingüístiques)

1. (no normatiu) lingüístic

   «Fóra prou aquest fi llingüístic per a que els respectius Estats se mancomunaren, obligant-se voluntàriament a crear organismes, gestar institucions i facilitar mitjos adequats a la més ràpida i eficàç consecució d'aquest fi concret.» (Lluís Cebrian Ibor, Base 8a Declaració Valencianista, pàg. 34, 1918)

   «Sense renaiximent espiritual no hi ha València possible, però creem i afirmem que sense renaiximent llingüístic tampoc hi ha espiritualitat possible.» (Josep Daniel Climent, Les Normes de Castelló, pàg.70, 2007)

Miscel·lània

• Síl·labes: llin·güís·tic (3)