lleudar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ʎəwˈða/
Occidental: nord-occidental /ʎewˈða/, valencià /ʎewˈðaɾ/

Verb[modifica]

lleu·dar trans., intr.

  1. (històric) Cobrar el tribut de la lleuda d’una mercaderia.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: lleudo, lleuda, lleudem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Falsos amics[modifica]

  • Castellà: lleudar (llevar la massa)

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \ʎeuˈðaɾ\, meridional \ʝeuˈðaɾ\
Americà: alt /ʝeuˈdaɾ/, baix \ʝeuˈðaɾ\, austral \ʒeuˈðaɾ\

Verb[modifica]

lleu·dar trans. ‎(present lleudo, passat lleudé, futur lleudaré)

  1. forma alternativa de leudar