lantà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɫənˈta/, occidental /ɫanˈta/
• Rimes: -a
• Etimologia: Del neollatí lanthanum, del grec antic λανθάνω ‎(lanthánō, ‘estar amagat’) perquè durant molt de temps no es va detectar en menes minerals.

Nom

lantà m. ‎(només en singular)

1. Forma alternativa de lantani.

Miscel·lània

• Síl·labes: lan·tà (2)
• Anagrames: alant, natal

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC