koinata

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: meridional /ko.ɲa.ta/, septentrional /koj.na.ta/
• Etimologia: Pres indirectament del llatí cognāta.

Nom

koinata anim.

1. cunyada

Declinació

Nom comú animat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu koinata koinata koinatak Ergatiu koinatak koinatak koinatek Datiu koinatari koinatari koinatei Genitiu koinataren koinataren koinaten Comitatiu koinatarekin koinatarekin koinatekin Benefactiu koinatarentzat koinatarentzat koinatentzat Instrumental koinataz koinataz koinatez Partitiu koinatarik - - Prolatiu koinatatzat - - Causal koinatarengatik koinatarengatik koinatengatik Locatius Inessiu koinatarengan koinatarengan koinatengan Ablatiu koinatarengandik koinatarengandik koinatengandik Al·latiu koinatarengana koinatarengana koinatengana Terminatiu koinatarenganaino koinatarenganaino koinatenganaino Al·l. direcional koinatarenganantz koinatarenganantz koinatenganantz Gen. locatiu koinatarenganako koinatarenganako koinatenganako

Vegeu també

• Entrada «koinata» a l’Elhuyar Hiztegia.

Finès

• Pronúncia ^(AFI): /ˈkoi̯nɑtɑˣ/, [ˈko̞i̯nɑt̪ɑ(ʔ)]
• Rimes: -oinɑtɑ
• Etimologia: (pendent)

Verb

koinata

1. (dialectal, sexualitat) copular

Derivats

• koinia

Miscel·lània

• Síl·labes: koi·na·ta (3)