kharja

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈhar.ʒə/, occidental /ˈhaɾ.d͡ʒa/
• Etimologia: De l'àrab خَرْجَة ‎(ḫarǧa, literalment «final»).

Nom

kharja f. ‎(plural kharges)

1. Composició popular d'una estrofa, en romanç, en mossàrab o en àrab, amb què els poetes andalusins àrabs o hebreus cloïen les moaixakhes.

   «És una calicó de gilós occitana a la qual Armistead, quan estava encara en mossárab, havia trobat un paral·lel en un refrany provencal. Pensem que hi ha més kharges en occitá, però necessitem temps per al seu desxiframent.» (Maria Jesús Rubiera i Mata, Relacions d'anada i tornada entre la poesia provençal i la poesia àrab a través dels catalans: kharges en llengua occitana (pàg. 242), 1988)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Chardscha ^(de)
• Anglès: kharja ^(en), kharjah ^(en)
• Àrab: خرجة ^(ar)
• Aragonès: kharcha ^(an) f., harcha ^(an) f.
• Basc: jartxa ^(eu), jarcha ^(eu)
• Castellà: jarcha ^(es) f.
• Esperanto: ĥarĉo ^(eo)
• Francès: khardja ^(fr) f.
• Gallec: kharxa ^(gl) f., carja ^(gl) f. (reintegracionista)
• Italià: kharǧa ^(it) f., kharja ^(it) f.
• Malai: kharjah ^(ms), markaz ^(ms)
• Neerlandès: jarcha ^(nl)
• Occità: kharja ^(oc) f.
• Polonès: jarcha ^(pl)
• Portuguès: carja ^(pt) f.
• Rus: харджа ^(ru) ‎(khardja)
• Serbocroat: харча ^(sh) (ciríl·lic), harča ^(sh) (llatí)

Miscel·lània

• Síl·labes: khar·ja (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DNV, GDLC