jonc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈʒoŋ/, balear /ˈʒoŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈd͡ʒoŋ/
	valencià /ˈd͡ʒoŋk/, /ˈd͡ʒoŋ/

• Rimes: -oŋk
• Etimologia: [1] Del llatí jŭncus, segle XIII.
• Etimologia: [2] Del neerlandès jonk, del malai djong.

Nom

jonc m. ‎(plural joncs)

1. Gènere de plantes de la família de les juncàcies (Juncus sp).

Variants

• junc

Derivats

• enjoncar

Traduccions

Gènere de plantes

• Amazic marroquí: ⴰⴱⵓⴷⴰ ^(zgh) ‎(abuda)
• Anglès: rush ^(en)
• Castellà: junco ^(es) m.
• Francès: jonc ^(fr) m.
• Llatí: iuncus ^(la) m., scirpus ^(la) m.
• Polonès: sit ^(pl) m.

Nom

jonc m. ‎(plural joncs)

1. Embarcació de fusta ampla de tres pals utilitzada per al cabotatge en les mars asiàtiques de la Xina.

Traduccions

Embarcació

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB