ironia

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Nom[modifica]

i·ro·ni·a f. ‎(plural ironies)

  1. Dir el contrari del què es pensa de manera que l'oient entén que es tracta d'una burla o d'una crítica indirecta.
  2. En filosofia, mètode per trobar la veritat fent preguntes que fingeixen ignorància per part del qui les fa amb l'objectiu d'obligar l'interlocutor a expressar el seu punt de vista raonat sobre el tema.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Ironia a la Wikipedia-logo.png Viquipèdia
  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre ironia
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre ironia
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre ironia

Llatí[modifica]

Nom[modifica]

īrōnīa f. ‎(genitiu īrōnīae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu īrōnīa īrōnīae
Vocatiu īrōnīa īrōnīae
Acusatiu īrōnīam īrōnīās
Genitiu īrōnīae īrōnīārum
Datiu īrōnīae īrōnīīs
Ablatiu īrōnīā īrōnīīs
  1. ironia