interdicció
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /in.tər.dik.siˈo/, occidental /in.teɾ.ðik.siˈo/
- Rimes: -o
- Etimologia: Del llatí interdictiō.
Nom[modifica]
interdicció m. (plural interdiccions)
- Prohibició procedent d'una autoritat o del costum consuetudinari.
- Bartolomé Clavero analitza la qüestió de l'origen del cens consignatiu o censal com a resultat de l'acceptació pragmàtica del préstec amb interès sense posar en entredit el principi d'interdicció de la usura, de forma semblant a l'actitud medieval envers la prostitució.[1]
Compostos i expressions[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Anglès: interdiction (en)
- Castellà: interdicción (es)
- Francès: interdiction (fr)
- Italià: interdizione (it)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: in·ter·dic·ci·ó (5)
Vegeu també[modifica]
- ↑ Enric Tello, Cervera i la Segarra al segle XVIII: en els orígens d'una Catalunya pobra, 1700-1860, 1999