interdicció

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /in.tər.dik.siˈo/, occidental /in.teɾ.ðik.siˈo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del llatí interdictiō.

Nom[modifica]

interdicció m. ‎(plural interdiccions)

  1. Prohibició procedent d'una autoritat o del costum consuetudinari.
    Bartolomé Clavero analitza la qüestió de l'origen del cens consignatiu o censal com a resultat de l'acceptació pragmàtica del préstec amb interès sense posar en entredit el principi d'interdicció de la usura, de forma semblant a l'actitud medieval envers la prostitució.[1]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·ter·dic·ci·ó (5)

Vegeu també[modifica]

  1. Enric Tello, Cervera i la Segarra al segle XVIII: en els orígens d'una Catalunya pobra, 1700-1860, 1999