intacte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /inˈtak.tə/, occidental /inˈtak.te/
• Rimes: -akte
• Homòfon: intacta
• Etimologia: Del llatí intactus, segle XIX.

Adjectiu

intacte m. ‎(femení intacta, plural invariable intactes)

1. Que res ni ningú l'ha tocat.

   «Per això esteu tots en silenci i teniu agafat i a punt el pa encara intacte.» (Juvenal, Sàtires volum I, Fundació Bernat Metge, 1961, pàgina 96)

2. Que roman sense canvis, igual com sempre.

   «Van veure enfonsades de resultes dels diversos bombardeigs cal Ventut, cal Marc i cal Xancarreta, a tocar de cal Farrandó Petit, que estava intacte.» (Ramón Bernaus i Santacreu, Visca la vila!: I altres narracions, Punto Rojo Libros, 2017, pàgina 157)

Sinònims

• inalterat, pur, original, sencer

Antònims

• canviat, alterat, modificat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: intact ^(en)
• Castellà: intacto ^(es)
• Francès: intact ^(fr)
• Portuguès: intacto ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·tac·te (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪnˈtaːk.tɛ/

Adjectiu

intācte

1. vocatiu masculí singular de intāctus