insurgent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /in.surˈʒen/, balear /in.suɾˈʒent/, /in.surˈʒen/

Occidental: nord-occidental /in.surˈd͡ʒen/, valencià /in.suɾˈd͡ʒent/, /in.suɾˈd͡ʒen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí īnsurgentem, acusatiu de īnsurgēns, participi de īnsurgō, segle XIX.

Adjectiu

insurgent inv. ‎(plural insurgents)

1. Que s'insurgeix, es revolta.

Sinònims

• insurrecte

Traduccions

Que es revolta

• Anglès: insurgent ^(en)
• Castellà: insurgente ^(es)
• Francès: insurgent ^(fr)

• Italià: ribelle ^(it), insorto ^(it)
• Llatí: seditiosus ^(la)

Nom

insurgent m. f. ‎(plural insurgents)

1. Qui s'insurgeix, es revolta.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·sur·gent (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Anglès

• Pronúncia: /ɪnˈsəːdʒ(ə)nt/

Adjectiu

insurgent ‎(no comparable)

1. insurgent