inquietud

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iŋ.ki.əˈtut/, occidental /iŋ.ki.eˈtut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí inquietũdo, format per prefix in- ‎(«sense»), l'arrel del verb quiescere ‎(«calmar-se, reposar») i el sufix -tud ‎(«qualitat de»).

Nom

inquietud f. ‎(plural inquietuds)

1. Sensació de neguit, manca de repòs en l'estat d'ànim causat per la sospita d'un mal esdevenidor o per problemes sense resoldre.
2. Ànsia per millorar.

   Ell té inquietuds professionals.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: restlessness ^(en)
• Castellà: inquietud ^(es)
• Francès: inquiétude ^(fr)
• Italià: irrequietezza ^(it), inquietudine ^(it)
• Llengua de signes catalana: NERVIÓS ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·qui·e·tud (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \iŋ.kjeˈtuð\, meridional \iŋ.kjeˈtu(ð)\

Americà: alt \iŋ.kjeˈtud\, baix \iŋ.kjeˈtuð\, austral \iŋ.kjeˈtud\

• Rimes: -ud

Nom

inquietud f. ‎(plural inquietudes)

1. inquietud

Miscel·lània

• Síl·labes: in·quie·tud (3)