inquietud

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /iŋ.ki.əˈtut/, occidental /iŋ.ki.eˈtut/
  • Rimes: -ut
  • Etimologia: Del llatí inquietũdo, format per prefix in- ‎(«sense»), l'arrel del verb quiescere ‎(«calmar-se, reposar») i el sufix -tud ‎(«qualitat de»).

Nom[modifica]

in·qui·e·tud f. ‎(plural inquietuds)

  1. Sensació de neguit, manca de repòs en l'estat d'ànim causat per la sospita d'un mal esdevenidor o per problemes sense resoldre.
  2. Ànsia per millorar. Ex.:"Ell té inquietuds professionals".

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \iŋ.kjeˈtuð\, meridional \iŋ.kjeˈtu(ð)\
Americà: alt \iŋ.kjeˈtud\, baix \iŋ.kjeˈtuð\, austral \iŋ.kjeˈtud\

Nom[modifica]

in·quie·tud f. ‎(plural inquietudes)

  1. inquietud