infirmar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /iɱ.firˈma/, valencià /iɱ.fiɾˈmaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon
  • Etimologia: Del llatí īnfirmāre.

Verb[modifica]

infirmar trans.

  1. (dret) Invalidar, anul·lar.
  2. Debilitar, afeblir, treure valor.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: infirmo, infirma, infirmem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·fir·mar (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \iɱ.fiɾˈmaɾ\
Americà: alt \iɱ.f(i)ɾˈmaɾ\, baix \iŋ.fiɾˈmaɾ\, austral \iɱ.fiɾˈmaɾ\

Verb[modifica]

in·fir·mar trans. ‎(present infirmo, passat infirmé, futur infirmaré)

  1. infirmar